Qui? que? com?

Hola! sóc Teresa i estic acabant la carrera de Belles Arts en la Facultat St. Carles de València, amb una formació interdisciplinar decantada per tècniques i professors del departament d'escultura i mijans audiovisuals.
Després de ser beneficiaria del programa d'intercanvi Erasmus a la Facultat St. Joost de Breda (Holanda) a l'especialitat d'animació, he decidit fer l'última assignatura, projectes II, en el departament d'animació de la meva escola per continuar descobrint el que aquesta tècnica pot donar de mí.
Però, aquest any se m'ha presentat l'oportunitat de cursar aquesta "última assignatura" a la Facultat Alonso Cano de Granada amb la beca remunerada Séneca. Una altra aventureta que trenca l'estructura del nostre sistema educatiu per construir ponts amb altres estrucutres diferents per tal d'aconseguir objectius comuns desde diverses perspectives (a Granada hi ha el plà d'estudis nou...).
En aquesta ocasió les diferències son substancials: mentre que a Valencia estic fent 1 assignatura troncal de 36 crèdits, amb dos professors, on es treballa en equip i un sol projecte, a Granada tinc 5 assignatures optatives i 6 professors/es!.

Així doncs, allà va la meva proposta..: com que a Granada tot seràn treballs individuals relacionats més directa o indirectament amb l'animació vullc fer-los convergir en el mateix projecte que estàn desenvolupant els meus companys a València per la ONG "Fundació per la pau"; que organitza la segona edició del concurs "Animacions per la pau"/"Animations for peace award" amb el títol "Sense armes un món més segur".

Considere que no sera una empresa gens fàcil, ja que, si m'és molt difícil portar un projecte ordenadament, si a més aquest està compost per xicotets projectes amb finalitats més concretes i variades hi ha més risc de disperssió. És per això que obric aquesta finestreta, per treure a la llum el procés de treball i facilitar-vos el seguiment ;.)

martes, 13 de noviembre de 2007

La gran ona

Tota la força i la fúria de la naturalesa es concentra en la gran ona de Kanagwa de l’artista Katsushika Hokusai (1830-1832).
Aquesta xilografia de la sèrie 36 vistes de la muntanya Fuji, és un dels treballs mes populars del gravador japonès. Per mi és un exemple de la bellesa de l’amenaça imminent, per alguns amics podria ser el repte de la seva vida...
En el Museu Metropolità de Nova York (MET) expliquen: “l’ona turbulenta sembla elevar-se per damunt de l’espectador, mentre que la muntanya Fuji al fons, simula una piràmide estable que es veu minúscula a la distància”… L’originalitat està en que l’artista va invertir la importància e
n la perspectiva.

La xilografia, impresa en tinta de colors sobre paper, medix, en la versió original, 25,7x37,9 cm.

L'ona de Hokusai és una forma complementària de representar l'hiper-explotada icona d'amenaça pirata...


No hay comentarios: